Logo cabra

Cabrera de Mar:

Els ibers

Una cova santuari dels ibers

Una cova santuari

Conegut també amb el nom de Les Encantades, Cau de les Bones Dones, de les Males Dones o Cau de les Formigues, és una petita cova o entrada rocallosa que es troba en el punt més elevat del turó de Montcabrer, al vessant de migdia de la muntanya. Per arribar-hi, cal pujar per un terreny força rocallós, abrupte i de fort pendent. La cova es troba en terme municipal de Cabrera de Mar i la zona arqueològica s’estén també pels límits de Cabrera de Mar i Cabrils, el jaciment està format per la cova enfront de la qual s’hi ha trobat gran quantitat de ceràmica antiga: sobretot prehistòrica ibèrica i romana.

Un lloc de culte dels ibers Un lloc de culte dels ibers

Un lloc de culte

L’alçada del turó de la Creu o Montcabrer és de 312 metres sobre el nivell del mar i el pendent en direcció a la costa és molt pronunciat. Tot i que el coneixement de l’existència d’aquest jaciment és molt antic no s’ha estudiat en profunditat fins als anys noranta.
S’ha interpretat la cova de les Encantades com un centre de culte d’època ibèrica. S’inscriu, segons els autors que l’han estudiat, entre les anomenades coves-santuari ibèriques, definides pel professor Miquel Tarradell. Cronològicament va funcionar com a cova-santuari entre els segles IV i I a.C.

Demèters, les ofrenes dels ibers

Demèters, les ofrenes

Els materials trobats ens indiquen que hauria estat un indret cultual, un centre de culte de llarga durada. Sobretot, s’hi troben fragments que pertanyen a peces de mida reduïda, així com dos fragments de terracotes que pertanyen a la representació de la deessa Demèter, assemblants a la demeter de la imatge trovada a la necròpoli dels Dos Pins i un possible betil de granit. Com a materials més moderns, tenim els fragments de sigil·lata aretina de vernís vermell, que es poden datar entorn del canvi d’era i, fins i tot, residualment, ceràmica africana comuna de la «vora fumada», datable cap al 100 dC. Sembla que les ofrenes serien llançades per les escletxes de la roca, algunes dipositades en petits dipòsits tipus favissae i altres llençades en el pendent del turó.

Materials cultuals dels ibers

Materials cultuals

Els arqueòlegs que varen treballar en el jaciment varen trovar diversos materials, com la fíbula de la imatge. Tenint present la troballa de dos fragments de terracotes que representaven la deessa Demèter i la mateixa cova, consideren que es tractaria, com a molt probable, d’un santuari dedicat a una deïtat del tipus de les deeses mares mediterrànies en versió ibèrica, potser assimilable a les Demèter. Els paral·lels de coves santuaris els trobem, sobretot, a la zona del País Valencià.
Pels materials trobats, es pot deduir que el moment àlgid de culte tindria lloc, aproximadament, des de la segona meitat del segle II aC fins a la meitat de l’I aC, la qual cosa, a més, coincideix plenament amb les dades de funcionament de l’establiment romanorepublicà de Can Rodon, Ca l’Arnau i Can Benet. A més, cal aclarir que la datació que acabem de comentar, referent a aquest santuari, es va apuntar quan encara ni tan sols s’havien descobert les termes de Ca l’Arnau.