La romanització
A finals de segle XX les singulars troballes a Ca l’Arnau són el principi del què més tard s’interpretarà com una ciutat romana d’època republicana (150-90 aC) que, juntament amb Emporiae i Tarraco, serien les tres localitats clau des d’on es va iniciar la romanització del territori català. Aquesta romanització comportava també l’explotació dels recursos, centrada en el conreu de la vinya i la producció vinícola. Per això trobem a Cabrera les restes d’aquesta activitat en la terrisseria de Ca l’Arnau i la premsa de vi de La Peirota. La viticultura va esdevenir el principal motor econòmic de la regió laietana amb una quantiosa producció de vi destinat a les legions de Britània, Germània, la Gàl·lia i la península Itàlica. Cal destacar que una dels valors afegits d’Ilturo, es deu a la seva curta durada, de tants sols uns seixanta anys.
Del poblat de Burriac a Ilturo
Fins al moment, el poblat ibèric de Burriac havia estat el centre de poder i capital de la Laietània des d'on les elits i els cabdills van exercir el control polític, econòmic i administratiu del territori laietà fins que a partir d’aleshores l’estat romà va decidir de construir un nou centre polític i administratiu que es troba al subsòl de l’actual nucli antic del poble de Cabrera, per tal de sotmetre i imposar els seus models als pobles ibers, és a dir per romanitzar. La ciutat romana d’Ilturo és la nova residència tant del governador com del seus delegats, els cobradors d’impostos, funcionaris, així com també de les elits indígenes que havien assolit el grau de confiança o integració necessària per als itàlics que se situa a prop del poblat de Burriac, la capital ibérica.
Uns edificis singulars (1)
Grosso modo la ciutat d’Ilturo aflora en els jaciments de Ca l’Arnau-Can Mateu, Can Benet, Can Rodon, Can Masriera, l’Hostal, la Guardiola, carrer Agustí Vendrell, Ca l’Espanyó, Can Pau ferrer i el Mas Català. Ilturo va ocupar una superfície considerable encara per determinar. Ocupant els solars on avui hi ha els jaciments i closos arqueològics ja descrits. Els edificis més destacables d’aquesta ciutat són els banys romans d’Ilturo que són les termes públiques més antigues d’Hispania, la domus de Can Benet, casa d’inspiració itàlica o, segons apunten altres autors, podria ser edifici de caràcter públic.
-01-lg.jpg)
-02-lg.jpg)
-03-lg.jpg)
Uns edificis singulars (2)
La domus, en la seva part rústica està provista d’un conjunt d’habitacions quadrades amb llar disposades en batería, podrien ser unes possibles casernes molt semblants a les casernes d’algunes fortificacions romanes del limes germànic o cases per al servei, el possible temple de quatre columnes de Can Masriera, i tot un entramat urbà amb eixos viaris de longituds i amplades considerables, el principal dels quals discorre de nord de de l’actual plaça del poble fins a l’ajuntament. Tots aquets jaciments arqueològics són els testimonis d’aquest establiment que després, per raons encara poc conegudes, s’abandonà en favor de la construcció ex novo de la veïna ciutat d’Iluro, l’actual Mataró.
-01-sm.jpg)
-02-sm.jpg)
-03-sm.jpg)
De Ilturo a Iluro
Alguns autors apunten que l’abandonament d’Ilturo (Cabrera de Mar) a favor d’Iluro (Mataró) es va produir per raons geoestratègiques que podrien tenir relació amb el comerç del vi amb unes millors instal·lacions portuàries i d’emmagatzematge per a l’exportació de diversos execents, dels quals en destaquem, el vi.
La moneda i el topònim
Ja per finalitzar cal dir que Ilturo és el topònim, el nom que es pot llegir a les monedes amb textos i iconografia ibèrics encunyades a Cabrera de Mar. Abans de sortir a la llum els jaciments de Ca l’Arnau-Can Mateu i de Can Rodon de l’Hort sobretot, els numismàtics, els historiadors i els arqueòlegs atribuïem la producció de la moneda d’Ilturo al poblat ibèric de Burriac, citant el poblat com el poblat ibèric d’Ilturo. L’excavació del clòs de Can Rodón posa a la llum el taller o seca on s’encunyaven aquestes monedes, situat a la part sud del clos. Aquest fet motiva que donem el nom d’Ilturo a la ciutat romanarepublicana tot i que creiem que el poblat de Burriac possiblement també es denominés Ilturo. Els darrers estudis de numismàtica ibèrica reforcen la idea que les monedes ibèriques d’arreu amb textos i iconografia ibèrics tenen un orígen romà, amb metrología, pesos, mides i mesures romanes, segurament per fer més fàcil el cobrament d’impostos i transaccions amb la població ibera i per pagar les legions.
