Logo cabra

Cabrera de Mar:

Els romans

Visitants itàlics de la domus romana Visitants itàlics de la domus romana

Visitants itàlics

Els nous colons itàlics establerts a la ciutat d’Ilturo requerien el millor confort i luxe en les seves llars, paraula que ve del llatí Lar o Lares (plural) deitats que protegien la casa. Les dimensions, el luxe i estructura d’aquesta domus o casa fan suposar que hauria d’haver estat propietat d’un personatge important, possiblement d’origen itàlic, que segurament ocuparia una posició de primer ordre dins l’estructura econòmica i social de la comunitat d’Ilturo.
La domus de Can Benet és un jaciment situat a la dreta de la riera de Cabrera, al peu de Montcabrer, prop de Ca l’Arnau-Can Mateu, al costat de la piscina municipal i sota el carrer que mena al camp de futbol. La domus es vertebra a partir de dos carrers perpendiculars romans (en gris a la imatge). La cronologia tant de la domus com de la resta de construccions se situa entre el 150 aC, per a la seva construcció i el 80 aC per al seu abandó, cronología que concorda amb els closos Ca l’Arnau-Can Mateu i el de Can Rodon.

Una domus ideal de la domus romana Una domus ideal de la domus romana

Una domus ideal

De domus n’hi ha de força tipus, generalment disposen d’uns espais domèstics habituals com podem veure en els següents dibuixos d’una domus itàlica ideal. Secció i perspectiva de la planta de distribució dels espais domèstics d’una domus ideal.
Vestibulum: vestíbul/entrada. Tabernae: botiga. Cubiculum: habitació/dormitori. Atrium: pati interior. Alae: cos lateral de l’atri. Culina: cuina. Triclinium: menjador. Tablinum: despatx. Fauces: sortida.

Mosaics i estucs de la domus romana Mosaics i estucs de la domus romana Mosaics i estucs de la domus romana Mosaics i estucs de la domus romana

Mosaics i estucs

Les habitacions pavimentades amb mosaics i parets amb arrebossats i motllures d’estuc que s’han trobat sota el carrer han estat interpretades com la part d’una gran domus, ja que no en coneixem la totalitat de la superfície que s’entendria cap al sud, cap a l’est i probablement també cap a l’oest, la domus de Can Benet presenta cinc estances pavimentades amb mosaics d’opus signinum tessel·lat, tècnica que consisteix en la preparació d’un llit de morter barrejat amb petits fragments de ceràmica esmicolada i quan encara es fresc s’hi claven petits fragments de marbre amb forma de cub o tessel·les, tot formant decoracions capricioses de tipus geomètric com rombes, quadrats concèntrics i creus gammades.

Un mosaic singular de la domus romana Un mosaic singular de la domus romana

Un mosaic singular

Del total dels cinc mosaics, cal destacar per la seva excepcionalitat, el paviment número 5 que presenta un fons de color negre, aconseguit amb la barreja d’escòria de ferro amb el morter del llit del paviment, tot finament lliscat i amb una decoració geomètrica formada per creus gammades entrellaçades en tota la seva superfície. El fet que el fons fos negre es creu que és degut a la circumstància que a Pompeia i a Herculà les terres provinents del volcà són negres, fet que fa que els paviments amb signinum de la zona tinguin el mateix color negre que contrasta tant amb els paviments romans blancs de la nostra zona, aquesta condició i la tipologia de la domus fan pensar que molt probablement el funcionari que residia a la domus de Can Benet provenia d’aquesta zona.

Estances de la domus romana Estances de la domus romana

Estances

La part que avui podem admirar del clos de Can Benet, és un conjunt d’hàbitats en bateria de petites dimensions i de tipologia força semblants, formades per dues habitacions comunicades entre si i en molts casos amb accés directe al carrer. Des d’un punt de vista arquitectònic la seva tècnica constructiva era molt senzilla ja que conservava el sòcol de pedra fins a mig metre aproximat d’alçada, amb funció de fonament de les cases. Aquest modestos habitatges contrasten força amb la luxosa domus que es troba sota l’actual carrer. Apuntem com a hispòtesi que es podría tractar de cases per al servei o possibles casernes.
És de suposar que les parets d’aquestes cases eren de tovot o tàpia, encara que com que es tractava de materials més peribles no s’han conservat. Alguns estudiosos apunten la possibilitat que aquestes estances tinguessin dos pisos. Algunes de les habitacions de les cases presentaven en una cantonada una base rectangular, feta amb tegulae o pedra de granit que feia la funció de llar de foc i de cuina. Es probable que es tractés de les casernes habitades pels legionaris que molt probablemnt acompanyaven els alts funcionaris de l’administració romana, un dels quals residia probablement en la luxosa domus de Can Benet.

Estances de la domus romana Estances de la domus romana