Logo cabra

Cabrera de Mar:

Els ibers

...ell els manà apropar-se a la muralla per assaltar-la... van reconèixer l’armament i les insígnies, recordant que sovint havien passejat impunement pels seus camps i tantes vegades havien començat batalles els havíem derrotat... i posats en fuga, oberta de cop una porta, tots es van llançar contra ells.
(Titus Livi, Ab Urbe Condita, 34,20)

Rivalitats i conflictes

Aquest text de Titus Livi que il·lustra els conflictes entre lacetans i ausetans, exemplifica les rivalitats i enfrontaments que es produïen sovint entre els pobles ibers. Aquest ambient de guerra endèmica justifica l’afany dels ibers de defensar el seu poblat amb una potent muralla, a més de la seguretat, les muralles i fortificacions són un element de prestigi i símbol de poder que permet a les elits mantenir el domini i la cohesió interna dels poblats. Plató justifica a l’obra, Les lleis 778-779. P. 120, l’alt valor simbòlic de les muralles.

Fortificacions dels ibers Fortificacions dels ibers Fortificacions dels ibers Fortificacions dels ibers

Estratègies defensives

Ja hem comentat anteriorment que el poblat es fortifica al segle IV aC; una potent muralla amb torres a intervals regulars garantien el control visual del territori, resistir situacions de setge prolongats i la defensa davant l’atac. La construcció del recinte emmurallat va precedida d’un estudi acurat del terreny que denota coneixements poliorcètics. La muralla aprofita els accidents geogràfics amb la finalitat de cobrir visualment la zona mitjançant tècniques de flanqueig i de defensa, l’objectiu d’una banda era que tot el perímetre exterior de les fortificacions quedés sota el foc de les torres i muralles i de l’altra no deixar cap angle mort.

Fortificacions dels ibers Fortificacions dels ibers Fortificacions dels ibers Fortificacions dels ibers Fortificacions dels ibers

Muralles i torres

La muralla del poblat ibèric té forma d’“U”, l’orografia rocosa i abrupta de l’extrem nord i el cim de la muntanya és la muralla natural que tanca tot el recinte. Les excavacions han posat al descobert un tram força recte situat a l’est, d’uns 350 metres de llargada que va de nord a sud, situat a intervals variables que van dels trenta al centenar de metres, hi ha 5 torres de defensa, i situat a l’oest hi ha un tram de muralla discontínua d’uns 150 m amb una torre de defensa. Aquest discorre paral·lel a l’altre tram. En el sector més meridional hi trobem la porta principal d’accés al poblat.

Fortificacions dels ibers Fortificacions dels ibers

Talaia natural

Al conjunt cal sumar-hi un lloc de guaita situat al cim de la muntanya de Burriac de 401 metres, el millor lloc des don es podia controlar visualment tota la vall, bona part de la Laietània, els poblats, les aldees, les granges veïnes i les vies que comunicaven la costa amb l’interior, es probable que hi hagués més torres de guaita a altres cims propers com el turó de l’Infern, Montcabrer i el turó dels Oriols. Per controlar una zona propera al poblat no visible des de les muralles es construeix la Torre dels Dos Pins, talaia avançada que es troba uns 300 metres fora del poblat.

Fortificacions dels ibers

Tècniques constructives (1)

Bona part de les muralles del poblat de Burriac estaven construïdes almenys fins a certa alçada amb un doble mur de pedra amb l’interior reomplert de terra piconada, el mateix tipus de muralla que descriu l’autor llatí Vegeci.

Fortificacions dels ibers Fortificacions dels ibers

Tècniques constructives (2)

La resta de muralles i torres estaven construïdes amb un mur únic que constava d’un sòcol atalussat fet amb grans pedres lligades amb fang, i paret de tàpia al damunt, l’amplada oscil·la entre els 3 i 4 colzes (uns 45 cm per colze) i una alçada variable de 6 a 8 metres.

Fortificacions dels ibers Fortificacions dels ibers

La tàpia

La tàpia es generalitza perquè, tal com diu Vegeci, és capaç de resistir l’impacte sec d’un projectil o ariet, sense trencar-se, contràriament les muralles fetes de pedra se solen fragmentar i enfonsar.
És significatiu el relat de Plini el Vell sobre les excel·lències i abast de l’ús de tàpia, vàlid tant per a l’arquitectura domèstica com per a les fortificacions.

Fortificacions dels ibers Fortificacions dels ibers Fortificacions dels ibers Fortificacions dels ibers

Torre dels dos pins

Al turó dels Dos Pins, a uns 300 m del poblat, hi trobem les restes arqueològiques d’una talaia monumental; és la torre dels Dos Pins, situada estratègicament per dominar visualment la zona plana de la vall de Cabrera i la riera de Cabrera, via d’accés a la porta de ponent del poblat tot aquest sector no podia ser controlat visualment des del poblat. La torre té unes dimensions considerables i es construeix en un terreny de fort pendent. Per recolzar els murs de la torre i salvar el pendent es va retallar la roca formant grans esglaons, sobre aquests s’hi basteix la torre amb uns murs de pedra lligada amb fang amb amplades considerables de 2,70 m a 1,10 m. Per l’amplada dels murs sabem que possiblement deuria tenir una alçada considerable, d’uns 14 metres distribuïts en tres o quatre plantes.