Logo cabra

Cabrera de Mar:

Els ibers

Necropolis dels ibers Necropolis dels ibers Necropolis dels ibers Necropolis dels ibers Necropolis dels ibers

Les necròpolis

A la Laietània s’han descobert moltes restes de poblats ibèrics, però només a Cabrera de Mar s’han trobat els llocs on enterraven els seus difunts: les necròpolis. Així, avui sabem que el poblat d’Ilturo disposava d’un mínim de tres necròpolis: can Rodon (14 tombes descobertes), can Ros (5 tombes) i la del turó dels Dos Pins (94 tombes).
Les necròpolis s’ubiquen fora del poblat, però mantenint-hi una relació visual directa. No hi ha tombes que destaquin envers les altres per la seva riquesa, la qual cosa fa pensar que la societat no devia estar gaire jerarquitzada. De tota manera, cal tenir en compte que el nombre d’enterraments trobats, respecte al total de la població que devia viure al poblat d’Ilturo, és molt baix, o sigui que possiblement els rituals funeraris eren reservats només a l’elit.

La incineració (1)

Els ibers practicaven la cremació dels cadàvers, en un lloc anomenat ustrinum. A can Rodon s’ha trobat recentment una estructura que podia haver estat un ustrinum, encara que l’absència de restes de foc fa pensar que no va arribar a ser utilitzat mai.
Vestit amb les seves millors gales i ornaments, el cadàver era col·locat damunt una pira acompanyat de les seves armes i era incinerat.

Incineració dels ibers Incineració dels ibers

La incineració (2)

Un cop acabada la cremació, es separaven de les cendres les restes òssies i es dipositaven a l’urna cinerària, que en molts casos era una àmfora ibèrica, que després era enterrada dins la tomba. Amb la tomba oberta, els participants en el ritual efectuaven un banquet funerari.
Cal tenir en compte que no ens ha arribat cap text que ens informi sobre les creences i rituals practicats pels ibers, i per tant tot el que sabem ho hem de deduir de les restes arqueològiques i per les dades que tenim d’altres pobles de la Mediterrània que compartien els mateixos rituals.

El turó dels Dos Pins El turó dels Dos Pins

El turó dels Dos Pins

La necròpolis del turó dels Dos Pins és la més important de les descobertes fins ara a Cabrera de Mar, amb 94 tombes localitzades i una cronologia entre la segona meitat del s. III aC i començaments del s. II aC. Les tombes consisteixen en un simple forat fet en el sauló, algunes de forma rodona i altres amb forma de ronyó. Feien aproximadament un metre de diàmetre i un metre de fondària. En el fons s’hi feien dos forats cònics per encabir-hi els fons de les dues àmfores, una que contenia les restes del difunt i l’altra algun tipus de líquid, no determinat encara amb seguretat.

La tomba 51 La tomba 51 La tomba 51

La tomba 51

De totes les tombes excavades, només la tomba 51 estava intacta, les altres havien estat malmeses pels antics torrents i pels conreus. Aquesta tomba també és singular perquè, així com a les altres hi havia enterrats un o dos individus per tomba, aquí n’hi ha set: tres adults i quatre infants. Tots ells van ser enterrats en el mateix moment, o sigui que devien ser víctimes d’algun accident o epidèmia.
Pels objectes que contenia, es calcula per a aquesta tomba una cronologia del 250-225 aC.

El dipòsit funerari dels ibers El dipòsit funerari dels ibers El dipòsit funerari dels ibers El dipòsit funerari dels ibers

El dipòsit funerari

A més dels recipients que contenien les restes del difunts, dins la tomba es dipositava tot un seguit d’altres objectes. El dipòsit funerari que conté la tomba 51 és excepcional, amb un total de 83 peces: recipients ceràmics, armament, objectes d’ornamentació personal, etc. També hi ha restes de fauna (ovella o cabra i petites aus), que podrien respondre a la voluntat de fer participar el difunt en el darrer àpat amb els seus companys i familiars, o bé assegurar la seva alimentació en el més enllà.

La ceràmica a torn dels ibers La ceràmica a torn dels ibers

La ceràmica a torn

Els objectes més abundants en el dipòsit funerari són els recipients ceràmics, sobretot els de producció local. I entre aquests, la ceràmica oxidada feta a torn és la més comuna. D’excel·lent qualitat, era feta en tallers especialitzats, situats fora els poblats. El seu color ataronjat es deu a la presència d’oxigen durant el procés de cocció en el forn, i per això rep el nom d’oxidada. El repertori de formes és molt variat: gerres i gerretes, tasses, vasos, bols i plats, urnes, etc.

Les àmfores dels ibers Les àmfores dels ibers

Les àmfores

Eren grans recipients, amb capacitat d’uns 40 o 50 litres. Són també ceràmiques oxidades, però per les seves grans dimensions s’havien de modelar a torn per parts que es muntaven al final. Les analítiques fetes mostren que el seu contingut era sobretot cervesa.

La ceràmica grisa dels ibers La ceràmica grisa dels ibers

La ceràmica grisa

També era feta a torn com la ceràmica oxidada, però durant la cocció es tapaven les entrades d’aire en el forn, de tal manera que la llenya havia d’agafar l’oxigen present a l’argila per continuar amb la combustió, i això donava lloc a unes ceràmiques de color gris. La forma més característica és la gerreta bitroncocònica, però també hi ha gerres, plats, bols, vasos, i imitacions de ceràmiques gregues com l’askos.

La ceràmica feta a mà dels ibers La ceràmica feta a mà dels ibers

La ceràmica feta a mà

Era una ceràmica modelada amb les mans, sense l’ajut del torn ni de forns especialitzats. Es fabricava a escala domèstica, i la cocció es feia en un forat fet a terra. Seguia la tradició de les ceràmiques de l’edat del bronze, i el model habitual eren les olles que havien d’anar al foc, ja que eren molt resistents. Els exemplars de la tomba 51 eren, però, vasets emprats com a vaixella.

Les ceràmiques d'importació dels ibers Les ceràmiques d'importació dels ibers

Les ceràmiques d'importació

Les ceràmiques d’importació constituïen un element de prestigi entre els ibers. Les que trobem a la tomba 51 eren fabricades majoritàriament als tallers de la colònia de Rhode (l’actual Roses), i eren d’un tipus que anomenem “de vernís negre”, per la superfície lluent de color negre que presenten. Entre les formes representades a Cabrera de Mar tenim diversos bols i una cràtera.

Les armes dels ibers Les armes dels ibers

Les armes

El que havia quedat de les armes del difunt després de la incineració s’inutilitzava, doblegant les espases o esmussant-los el tall picant contra una pedra. Dels escuts i les llances només en queden les parts de ferro, ja que la resta era de fusta i es consumia a la pira funerària. A partir de les armes trobades a Cabrera s’ha pogut reconstruir quina seria la panòplia bàsica del guerrer laietà: l’espasa recta de tipus La Tène, l’escut de forma rectangular o ovalada, i la llança.
La presència d’armes en una tomba no vol dir necessàriament que es tractés d’un guerrer, sinó que s’ha considerar com un símbol de la pertinença del difunt a un grup privilegiat, de la seva condició aristocràtica.

Les thymiateria dels ibers Les thymiateria dels ibers Les thymiateria dels ibers

Les thymiateria

Entre els objectes que contenia la tomba destaquen tres thymiateria –representacions en fang cuit del cap de la deessa Demèter– originaries de Sicília però amb àmplia difusió posterior per tota la Mediterrània occidental. Demèter era una divinitat grega relacionada amb l’agricultura i la mort. Es creu que entre els ibers s’associava a alguna divinitat agrària local, atès el pes enorme que tenia la vida rural en la societat ibèrica. La funció originaria de les thymiateria era la de cremadors de perfums, però en el món ibèric sembla que no se’ls donava aquesta utilitat, ja que no presenten senyals d’haver estat en contacte amb el foc.
També tenen un fort element simbòlic les closques d’ou trobades dins la tomba, ja que l’ou representa el cicle de la vida, el seu inici i el seu final.

L'enterrament (1)

Com ja hem dit, les tombes eren senzills forats fets a terra on es dipositaven les restes de la cremació i altres objectes del dipòsit funerari. Suposem que tota l’operació es feia seguint un ritual força complex, però ara per ara no en tenim cap dada.

Enterrament dels ibers Enterrament dels ibers Enterrament dels ibers Enterrament dels ibers

L'enterrament (2)

L’enterrament a les necròpolis estava reservat només als individus pertanyents a les classes dominants. Quin era el tractament que rebien els difunts de la resta d’habitants del poblat? Un cop més hem de confessar la nostra ignorància, en espera que noves descobertes ens en donin alguna pista.

El túmul dels ibers

El túmul (1)

Un cop dipositades les ofrenes, es segellava la tomba amb grans lloses planes.

El túmul dels ibers

El túmul (2)

Les tombes d’Ilturo no tenien cap element extern per senyalitzar-les, excepte potser un petit túmul de terra del qual no han quedat restes. No trobem aquí cap de les manifestacions escultòriques i arquitectòniques que caracteritzen les tombes del sud de la península, posant de manifest un cop més que allò que anomenem “cultura ibèrica” agrupa un seguit de pobles amb alguns trets comuns però també amb importants diferències socials i culturals.