Amb el nom de la Peirota es coneix un jaciment que es troba a la part alta de la urbanització
de la Peirota entre el turó de l’Infern i la riera de Cabrera, situat a una alçada de 130
metres sobre el nivell del mar al final del camí del mateix nom.
La seva situació era privilegiada, tant pel que fa al clima amb temperatures suaus i
arrecerat de vents com per la seva visibilitat que permetia unes òptimes condicions per al
conreu de la vinya i la producció vitivinícola.
Les excavacions dutes a terme l’any 2000 varen posar al descobert un conjunt de restes
d’època romana força enrunades, de les quals destaca una pedra de suport de premsa de biga
per al premsat del raïm.
La descoberta ens posa de manifest que ens trobaríem probablement davant d’un celler de vi
romà o cella vinaria en l’idioma dels romans, amb diferents
cisternes per al fermentat,
l’espai on se situen les premses o torcularium i els cups o
calcatorium per a trepitjar
raïm, els camps d’emmagatzematge del vi amb grans recipients o dolis i altres dependències.
Aquest conjunt va funcionar des de l’any 50 aC fins a finals del segle I dC.
Del celler de la Peirota en sortien segurament gran quantitat d’àmfores plenes del vi que es
produïa a la vall de Cabrera, vi laietà, que segons els autors clàssics Estrabó i Plini el
Vell no era de gran qualitat tot i que era molt popular, de fet s’han documentat àmfores de
vi laietà a quasi tots els racons de l’Imperi.