La terrisseria de ca L'Arnau
Cap els anys 80-70 aC la ciutat d’Ilturo queda abandonada, i els seus habitants es desplacen uns 5 kilòmetres per tal de fundar la nova ciutat d’Iluro (l’actual Mataró), en un emplaçament costaner més adient. En aquell moment, la viticultura ja havia esdevingut el principal motor econòmic de la regió laietana, i es necessitava fabricar una gran quantitat d’àmfores per envasar el vi i exportar-lo en vaixells. Per això, dins els terrenys de l’antiga ciutat s’estableix un centre terrisser (figlina), amb un forn que avui podem contemplar, en un extraordinari estat de conservació, en el jaciment de ca l’Arnau.
Situació i cronologia
Per fabricar ceràmica es necessita disposar de tres recursos bàsics: argila, aigua i llenya.
No és per casualitat doncs que els romans triessin l’emplaçament de ca l’Arnau, just al
costat de la riera i a curta distància dels boscos del Montcabrer. Però les rieres al
Maresme només porten aigua quan plou, així que cal anar a buscar-la més avall, amb pous com
el de la imatge de la dreta, situat a poca distància del forn. I és que la despesa d’aigua
per a processar l’argila era considerable: uns 75.000 litres per cada fornada.
Com ja hem dit abans, la terrisseria es construeix sobre les estructures abandonades de la
ciutat, i sabem que ja estava en funcionament entre els anys 75-50 aC i que va acabar la
seva activitat cap el primer decenni del segle I dC.
Produccions
Les fabricades a ca l’Arnau pertanyen als tipus que avui designem amb els noms de “Dressel 1 citerior”, “Tarraconense 1” i “Pascual 1”. A més, a la terrisseria de ca l’Arnau també es produïen materials de construcció (, , maons), grans contenidors () i ceràmica comuna (atuells per cuinar i per al servei de taula). Entre aquestes darreres, sobresurten una gran quantitat de petits recipients que feien la funció de per a beure (vasa potoria), que exigien una gran habilitat per part del ceramista per aconseguir unes parets extremadament fines.
Procés de fabricació
Per preparar la pasta per fer ceràmica primer s’emmagatzema la terra argilosa a l’aire lliure
durant un any, per tal que l’acció de la pluja i el sol desfaci els blocs grossos. Després
es barreja l’argila amb aigua i es deixa reposar durant un dia en una bassa de decantació,
on les partícules més grolleres queden al fons i poden ser eliminades. Per obtenir 1 kg de
pasta utilitzable calen 2 kg de terra en brut i 10 litres d’aigua.
Després es modelaven les peces, algunes amb l’ajut del torn (rota figularis).
Les àmfores es
fabricaven en diverses parts: el coll, la panxa, les nanses i el pivot, que després calia
soldar amb argila tova. Cada dia un artesà podia modelar unes 15 àmfores de mitjana.
Les peces es deixaven assecar durant gairebé una setmana, i ja quedaven llestes per la part
més delicada: la cocció en el forn.
El forn: construcció (1)
Per construir el forn normalment s’aprofitava un marge del terreny, ja que una part de les estructures havia d’anar soterrada. El forn està delimitat per un mur fet de pedra lligada amb fang.
El forn: construcció (2)
En una obertura del mur anterior es situa el praefurnium, on té lloc la combustió de la llenya que escalfa el forn. Consisteix en un corredor enrajolat, cobert amb una volta de fang cuit. La boca del praefurnium resta protegida per dues pedres de granit.
El forn: construcció (3)
Un parament de fang cuit aïlla el praefurnium i la cambra de foc dels murs de pedra.
El forn: construcció (4)
A la cambra de foc se situen les dotze arcades (sis a cada banda) que serviran de sustentació a la graella. Hi havia forns romans de diversos tipus, i en la classificació de Cuomo di Caprio el de ca l’Arnau correspon al tipus IIc, és a dir, de cambra de foc rectangular compartimentada en dos corredors longitudinals.
El forn: construcció (5)
Per lligar els espais buits entre arcada i arcada i fer més consistent la construcció hi ha col·locats una sèrie de maons formant una mena de retícula, deixant lliures els espais que coincidiran amb els forats de la graella que s’hi posarà al damunt.
El forn: construcció (6)
La graella, feta també de fang cuit, cobria tota la cambra de foc. Uns forats permetien la circulació de l’aire calent entre la cambra de foc i el laboratori situat a sobre.
El forn: construcció (7)
Finalment, damunt la graella es construeix el laboratori o cambra de cocció, on es situen les peces de terrissa que s’han de coure. Un orifici a la part superior feia de xemeneia, per assegurar el tir i evacuar els fums. La porta lateral, per on es carregaven i descarregaven les peces, es segellava abans de la cocció amb maons i fang.
El forn: construcció (8)
Ja hem acabat la construcció del forn, i aquí el podem veure en plena activitat.
A més d’aquesta, a la vall de Cabrera de Mar hi havia altres terrisseries, com la de can Pau
Ferrer i la de can Rodon, ambdues dedicades també a la producció d’àmfores de vi.
El forn: funcionament
El funcionament del forn és molt senzill: L’aire, escalfat per la combustió de la llenya en el praefurnium, es reparteix per la cambra de foc, des d’on passa, pels orificis de la graella, al laboratori on té lloc la cocció de les peces. L’aire calent té tendència a pujar, i surt finalment per la xemeneia superior. Això crea un per l’interior del forn, que xucla l’aire exterior per la boca del praefurnium, i aporta així nou oxigen per a la combustió.
El forn: temperatura
El procés de cocció de la ceràmica és llarg i delicat, i requereix hàbils especialistes. Dura
de tres a cinc dies i la temperatura, que arriba a 800 o 900ºC, ha d’estar molt controlada.
Això explicaria la finalitat d’unes misterioses peces de ceràmica de forma triangular que
van aparèixer al jaciment proper de Can Modolell: podrien ser peces emprades pel forner per
verificar el funcionament d’un forn. Les inscripcions que porten moltes d’elles indicarien
la posició de cada peca dins el forn: “II de arcv sinixtrv”
voldria dir “en segona posició
en l’arcada de l’esquerra”.
L’argila de les parets interiors del forn queda parcialment vitrificada, degut a les
elevades temperatures.
El forn: capacitat
Hem calculat que a ca l’Arnau s’hi podien coure unes 300 àmfores a la vegada. Com que calen uns 4 kg de llenya per coure 1 kg d’argila, i tenint en compte que cada àmfora pesava uns 25 kg, en cada fornada es consumien uns 30.000 kg de fusta! La fornada durava unes tres setmanes: 2 dies per carregar el forn, 3 dies de cocció, 15 dies de refredament, i 2 dies per a la descàrrega.
